Per tal que es mantingui viva amb el pas del temps i quedi en la memòria històrica del país, es crearà un document a través d'entrevistes que es realitzaran a tots els supervivents inscrits a l'agrupació que hi estiguin interessats. Podríem estar parlant de l'ordre de dos a tres mil persones repartides arreu de les comarques de Catalunya.
Aquest projecte està recolzat per la Junta Rectora Central de l'Agrupació de supervivents de la lleva del biberó-41. El president Antoni Quintana i Torres, juntament amb els Delegats Territorials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona donen el seu suport i totes les facilitats possibles, al marge de les econòmiques, per portar a terme aquesta empresa. D'aquesta manera, és necessari deixar clar que si bé es tracta d'un projecte personal, comporta la implicació entusiasta de la pròpia lleva del biberó.
Unes entrevistes sense límit de temps que els permetrà explicar les seves experiències, la seva vida. Unes vides marcades per la guerra, una guerra que va tenir lloc a casa nostre. Les seves veus son patrimoni en vida que de moment encara som a temps a conservar a través d'un projecte únic i de grans dimensions, com és el d'aconseguir un dels documents filmats més importants arreu del món. ( A tall d'exemple podríem mencionar el document d'entrevistes recollit per Steven Spielberg sobre l'Holocaust, aconseguint un fons de més de tres centes hores d'entrevistes a supervivents ). L'objectiu seria semblant, però en aquest cas sobre unes persones que tenim a casa nostre, que veiem cada dia pel carrer, amb històries que no s'ha de permetre que es perdin, i que malauradament desapareixen mica en mica cada dia.
Per això necessitarem saber del nombre del persones dels que parlem, és a dir, en els diferents àmbits: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. A través dels Delegats Territorials i de mi mateix com a realitzador del projecte, ens posarem en contacte telefònicament i per carta amb els membres de l'Agrupació que estiguin interessats en realitzar l'entrevista. Es preveu que el nombre d'interessats serà molt elevat, de manera que s'haurà de dur a terme un programa molt exhaustiu d'entrevistes.
Punts que ha de quedar clars en aquestes entrevistes:
- L'objectiu; és a dir el document històric a aconseguir
- El treball; la gravació d'entrevistes
- El seu compromís de l'exclusivitat del document, és a dir, que tota persona que es dirigeixi a ells interessat per qualsevol aspecte de la Lleva del biberó, automàticament me'l remetin a mi. Aquí ens referim en especial a qualsevol persona o entitat que volgués portar a terme un projecte semblant. No ens referim a fets puntuals com poden ser una breu entrevista en un programa de ràdio o en qualsevol diari estatal, que en tot cas, fins i tot seria positiu per fer propaganda del projecte així com d'un camí prou vàlid per fer arribar la informació als membres i no membres de l'Agrupació.
Es podria donar el cas que posessin en contacte amb nosaltres persones que no fossin membres de l'Agrupació interessades amb que se'ls faci una entrevista. Això es podria donar perquè hagin sentit quelcom sobre el projecte en algun mitjà de comunicació, a través d'algun company, etc. A aquestes persones també se'ls realitzarà l'entrevista, tot i que no creiem que siguin moltes. Val a mencionar que el fet en sí de no ser membres de l'Agrupació generalment és un clar símptoma de les seves reticències a parlar de les seves experiències viscudes a la Guerra Civil, el que fa que aquesta possibilitat només succeeixi de manera aïllada.
Amb aquest projecte no només vull entrevistar a tots els supervivents d'aquella generació, aconseguint així que les seves experiències i les seves vides quedin enregistrades per sempre, si no que em crec amb el deure de fer que aquestes veus es puguin sentir per tot Catalunya.
Enregistrar dues mil hores d'entrevistes, potser més i tot, farà d'aquest un document totalment únic al món. Una biblioteca d'imatges com a fons documental del Museu d'història de Catalunya, per a totes aquelles persones que vulgui consultar un moment o altre, la vida d'unes persones senzilles amb grans histories per explicar. Però no pas la vida d'uns pocs com sol passar en certs reportatges televisius, si no la vida de molts.
Però es tracta d'aconseguir la màxima difusió possible. No n'hi ha prou amb fer les entrevistes i un fons per aquelles persones que ja de per si mateixes tenen la inquietud de saber. S'ha d'anar a buscar aquells que no la tenen per fer-los néixer la curiositat. Per això estan previstes exposicions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, depenent de les diverses fases del projecte. Deixant Barcelona per la part final final, on es farà una gran exposició al Museu d'Història de Catalunya ( recordem que el director del mateix Museu ens ha ofert les seves instal·lacions per a una exposició un cop el projecte estes en marxa o ja finalitzat ) A més, a la resta de comarques s'aniran fent exposicions sobre la Lleva del Biberó a Girona, Tarragona i Lleida. En aquest sentit, la informació ja arribarà a un número molt més elevat de població.
Al mateix temps, s'organitzaran xerrades als diversos centres culturals de les comarques, com també a les principals universitats, i molt especialment als instituts on els biberons podran parlar amb joves de la mateixa edat que ells quan van haver de deixar les seves cases i les seves famílies per anar a la guerra, en molts casos al front, d'on la majoria d'ells ja no van tornar. Però encara queden un bon nombre de supervivents que ens ho poden explicar.
Paral·lelament a aquesta fase final de l'exposició al Museu d'Història de Catalunya, es realitzarà, amb tot el material aconseguit i imatges d'arxiu i fotogràfiques, un documental que, tenint en compte la gran qualitat del material de filmació que s'haurà utilitzat, es podrà presentar als festivals de l'estat espanyol i de la resta d'Europa, així com també a les principals televisions.
Aquesta és doncs, la meva declaració d'intencions, fer saber a la població, qui van ser i qui son els Biberons de la Lleva del 41, una part important de la història recent del nostre país que no hem de permetre que es perdi.