- Difusió a un ampli marge de públic.
- Exposició de caire didàctic. És especialment important fer-ho arribar a la gent jove.
- Ha de proporcionar tota classe de documentació sobre el tema. ( Llibres, noticies, edicions ) Consistent en un apartat de consulta on els visitants a l'exposició podran aprofundir sobre el tema.
- S'ha de transmetre un missatge clar. Sense ideologies polítiques, cal recordar que la Lleva del Biberó fuig de partidismes polítics, per tant, es buscarà un missatge de pau i de pervivència de la memòria.
- Publicitat: Premsa, tríptics, catàleg ( a càrrec del Museu ).
- Apartats:
1.La guerra. Llocs on van ser destinats els biberons d'arreu de Catalunya, per exemple: Gandesa, Serra de Pàndols i Cavalls, Corbera d'Ebre i d'altres pobles on va tenir lloc la batalla de l'Ebre. El Pirineu lleidatà amb els batallons d'esquiadors, etc.
2.Els camps de concentració. Especialment els del sud de França com Argelers, Barcarès, Saint Cipryen, etc. També les presons i camps de concentració espanyols, com el de la plaça de toros de Vitòria, etc. Finalment la possibilitat que algun d'ell anés als camps d'extermini nazis.
3.La vida sota el franquisme: el servei militar, la persecució dels maquis, el començament d'una nova vida.
S'encarrega el comissari de l'exposició del museu. Un exemple seria la col·locació d'un audiovisual al costat de l'objecte que es fa referència o diferents recreacions interactives.
- conferències.
- Tallers (per exemple una visita guiada a Gandesa o a la Serra de Pàndols i Cavalls)
- Elaboració d'un catàleg.
- Elaboració d'aquesta pagina Web.
Ja que l'objectiu del projecte és recollir una memòria històrica única i dispersa fins al moment i que, per la complexitat del projecte, segurament seria molt difícil de tornar a repetir, cal plantejar-nos des d'un principi una bona metodologia de classificació de tota la informació.
És per això que paral·lelament a la completació manual d'unes fitxes s'aniran informatitzant totes les dades recollides de les entrevistes per tal de facilitar-ne la recerca d'informació sense la necessitat de visualitzar tota l'entrevista per averiguar que s'hi conté.
D'altra banda, també s'informatitzarà tot el material divers relacionat amb el tema que estigui en propietat dels biberons, de tal manera que a l'hora de fer-ne una exposició se'n pugui destriar el mes adequat i localitzar-ne els propietaris per reunir-lo amb facilitat.
Val a dir també que la base de dades inclou també tot el material fotogràfic que s'anirà obtenint dels entrevistats, de les diverses trobades, de llocs referents a la batalla de l'Ebre o altres indrets per on van passar els biberons vistos des de l'actualitat, com un reportatge fotogràfic de la ciutat de Corbera d'Ebre conservada tal i com va quedar destruïda durant la Guerra Civil. Aquest material també s'informatitzarà i es posarà en disposició de les exposicions.
Un cop el projecte estigui finalitzat i amb tot el material recopilat es procedirà a la realització d'un documental sobre la Lleva. És més que evident que el més important seran les entrevistes, però no s'haurà d'oblidar què és i que representa la Lleva del 41. Aquesta seria la principal protagonista d'un documental que faria un repàs geogràfic a tots els punts on van ser destinats els biberons.
Un possibilitat seria realitzar un Documental amb ben poques cares davant la imatge, les paraules dels supervivents anirien constantment acompanyades de localitzacions geogràfiques, museus, objectes històrics, cartes, fotografies, imatges d'arxiu, etc. També es podria emmarcar aquestes imatges amb fragments d'entrevistes al mateix temps de mostrar la vida quotidiana actual dels membres de l'Agrupació.
Sigui com sigui, el documental és un aspecte a treballar un cop el projecte ja estigui molt avançat, quan es disposi del material suficient i fins i tot que la realització del projecte hagi arribat a la població a través dels mitjans de comunicació.
Cal remarcar que el passat mes de juny del 2003 el projecte biberons també va participar realitzant una tasca d'enregistrament documental en les excavacions d'una fossa comuna a Gandesa, que entraven dins el projecte sobre la Guerra Civil de l'artista multimèdia Francesc Torres.
L'equip d'arqueòlegs, lideritzats per Robert Sala (Universitat Rovira i Virgili) havia d'excavar en el seu inici una fossa comuna del terme d'Albinyana, al Tarragonès, però a causa d'alguns malentesos amb l'alcalde, és va aplaçar l'excavació pel mes de novembre.
Enlloc d'aquesta, doncs, els arqueòlegs van estar treballant durant una setmana en la fossa comuna de Gandesa posant a la descoberta una desena de cossos alineats, tot i que molt malmesos pel fet d'estar situats en un camp de cultiu, que havia estat l'antic camp de batalla.
La situció dels cossos en aquell indret fa pensar en què podria tractar-se de soldats, però la manca de documentació i el mal esta de conservació dels cadàvers en fa impossible intentar qualsevol identificació.
Per més informació sobre el teme visiteu la seguent pagina web:www.memoriacatalunya.org